(Del poemari D’arbres, flors, fruits i llavors…)
Bresquilles tan sucosetes,
filles de la prima terra,
dolcetes i primerenques,
crescudes lluny de la glera.
Heu begut com jo al povet,
cobert amb voltes de pedra,
que cura de l’aigua hi té
sota la foscor i la fresca.
Per sempre et memoraré
fruit saborós de bresquillera:
a les mans duc el vaset
i bocins de ma infantesa.
Les vostres arrels més llargues
xuclaven l’aigua fresqueta
quan l’estiu de sol i tardes
un escalfava amb fermesa.
Crescudes lluny de la glera,
dolcetes i primerenques,
filles de la prima terra,
presquilles tan sucosetes…
Filed under: Poesia |
[…] Per a mi us dieu presquilles | Lo Finestró. […]