Buenos Aires (II) El Congrés i la Casa Rosada

Quan vam visitar el Congrés, el dia era plujós. El Congrés de la Nació és una assemblea bicameral, conformada per la Cambra de Diputats i el Senat. Els diputats s’elegeixen segons el mètode de representació proporcional en cadascun dels 257 districtes en què està dividit el país. Cada província argentina i la Ciutat Autònoma de Buenos Aires tenen assignat un nombre específic de diputats segons llur població. El Senat està integrat per 72 senadors; dos s’assignen al partit que hagi aconseguit la majoria dels vots per província i dos per la ciutat autònoma de Buenos Aires, i un d’altre s’assigna a la primera minoria (és a dir, al partit que hagi aconseguit la segona posició en nombre de vots) per província i per la ciutat autònoma de Buenos Aires. De l’interior del Congrés podem destacar els marbres importats d’Europa, els salons amb el seus vitralls dels sostres, la gran llàntia de milers de quilos i la biblioteca amb les seues parets enteixinades de fusta d’arrel de noguera italiana i el seu rellotge, regal de la Infanta Isabel de Borbó amb motiu del segon centenari, l’any 1910. Om diu que aquest rellotge és el primer on es representa el número quatre amb quatre pals i que ja havia estat regalat un parell de vegades abans.

El President de la República Argentina, elegit per sufragi universal, és cap d’estat, cap de l’Administració Pública nacional i Comandant en Cap de les forces armades; designa i remou lliurement el Cap de Gabinet i els ministres. La seu de la Presidencia i el Govern és la Casa Rosada. Des de fa molt de temps els presidents no resideixen a la Casa Rosada. L’edifici s’ubica sobre l’antic fortí de Buenos Aires, construït el 1713 i modificat el 1820. La fortalesa fou demolida a la dècada de 1850 per tal de construir al seu lloc, l’edifici de l’Aduana Nova i  al seu costat el Palau de Correus. Ambdós edificis es van unir i modificar per donar lloc a la Casa Rosada el 1894 i es va inaugurar durant la segona presidència de Roca. Om diu que el color rosa prové de la sang dels animals que mesclaven amb la calç per fer-la més resistent (l’escorxador hi era a prop). Cal destacar del interior el Saló Blanc i el pati. No manquen quadres de pintors argentins, retrats i fotografies dels presidents, pròcers, artistes i altres destacats argentins. Per exemple, en Messi ja té un lloc. Tots els dies feiners arriba la presidenta en helicòpter, li estenen una catifa roja al pati d’entrada i mitjançant un petit ascensor —d’estil victorià, de fusta de roure i marqueteria i miralls— arriba al seu despatx.

2 Respostes

  1. Molt guapo tot o molt bé explicat.

  2. Que envidia me dais los amigos jubilados (que ya cuento tres de distintas epocas e historias), que todos os habeis hecho artistas , poetas, viajeros… hombres del renacimiento al fin. Que maravilla de mundo seria este si aabundase el tiempo libre donde crece la hierba de la libertad. I ,sin embargo, hoy la gente mataria por un trabajo alienante…

Deixa una resposta a Hipòlit Solé Cancel·la la resposta