Centenari del bar “La Plaza” de la Codonyera

Bar La Plaza001

He traduït al català de la Codonyera un escrit que m’ha enviat Javier Pallarès Bonfil, on explica la història entranyable del bar “La Plaza” de la Codonyera, fundat pel seu besavi, Vicent Sanz, lo tio Jota, recordant que el bar, aquest any, ha complert els cent anys. Algunes coses de les que parla, jo les he viscudes i les recordo prou bé. Recordo les primeres gasoses de boleta de vidre que vaig prendre al bar, els primers vermuts y copes d’anís. Recordo també quan feien sessions de cine a la planta baixa, quan lo tio Elías omplia els sifons, protegit amb una careta. I ja més properament, quants dinars haurem fet al restaurant del bar de “La Plaza” la meua família per l’estiu? Quants pastissos de l’Alicia…? Que us podria dir del txirigol de la tia Rogelia! Quantes vegades ens hem xuclat els dits amb els plats del Juanjo, els caps de setmana?… M’agradaria que aquets cent anys fossin només els primers.

Les fotografies les he tretes dels llibres de Miguel Sanz i José Ramón Molins, La Codoñera en su historia.

 “Lo bar “La Plaza” cumplix 100 anys.

                                                                                                                                                                                       Javier Pallarés Bonfil.

Cafetera  Bar La Plaza004Ni uno més, ni uno menos, són los que ha complit, este 2013, lo bar “La Plaza” de la Codonyera, un bar que va empeçar anomenant-se Bar-Barberia i, posteriorment Cafè-Bar hasta desembocar en el seu nom actual quan ma mare, l’Alicia, va pendre lo relleu de son pare, lo meu aguelo Elias.

L’estableciment fundat pel meu bisaguelo Vicent Sanz ha set testigo mut dels aconteciments polítics i econòmics més importants del siglo XX i de lo que duguem del present. Des de la Gran Guiarra del 1914 a la Guiarra Mundial del 1940, passant pels propis de la vida espanyola com va ser la monarquia d’Alfonso XIII; la dictadura del General Primo de Rivera; la proclamació de la II República Espanyola, lo 1931; la Guiarra Civil, que encara que va dividir lo lloc en dos, la Barberia-Bar va seguir sent lo punt de trobada d’unos i altres; la dictadura del General Franco i la coronació del rei Juan Carlos de Borbó que va culminar en la instauració al nostre país del sistema democràtic actual. Tots los partits de l’arc parlamentari s’han citat al bar “La Plaza” per celebrar la victòria o comentar la derrota segon los anave a les urnes. Fet que posa de relleu lo que ha significat i lo que significa pels vecinos de la Codoñera lo bar “La Plaza”.

Vicente Sanz002Comentat l’entorn en què se movie lo bar passo a narrar l’origen del mateix. Corrie l’any 1912 quan Vicent Sanz Gazulla se va casar en la Quitèria Paricio Celma. Un any después, al 1913, compren dos cases que limiten una amb l’altra i de les dos ne fan una. A la planta baixa instal·len la barberia i a la superior lo bar. Los dies de festa la barberia se convertie en un saló de ball pels joves, mentre que el bar passave ixe dia a ser un puesto per la gent gran del lloc.

En el transcurs del temps lo Vicent Sanz, patriarca de la saga, se jubile i se fa càrrec del bar lo seu fill Manuel que va estar duguent-lo quatre anys. Pren lo relleu al 1952 la filla de Vicent Sanz, Rogelia Sanz Paricio i el seu home Elias Bonfil Funes, és dir, els meus aguelos, ajudats per la seua filla Alicia, la meua mare, que tenie en aquells moments 12 anys. A la mort de son pare, lo 1975, ma mare, casada ja en mon pare Francisco Pallarés Pallarés, va assumir les riendes del negoci. Un negoci que s’havia vist ampliat a finals dels anys 50 per la instal·lació d’un locutori per al lloc per part de Teléfonica al pis superior, i aixina l’ús del bar va quedar reducit a la part inferior, en ma mare al frente del bar; allí se va instal·lar tamé l’Estanc que a dia de vui seguix funcionant. Lo negoci se va ampliar en la posada en marxa de la primera Casa Rural de la Codonyera. Han passat los anys i ma mare està jubilà i sic jo lo que duc l’estableciment en l’ajuda ocasional dels meus germans la Elisa i l’Alberto, així com el meu cunyat, cuiner de professió, que ha Barra Bar La Plaza003revolucionat la nostra cuina menuda. En este impàs s’ha mort la meua aguela, la tia Rogelia, com se la coneixie al meu lloc. La popularitat del bar La Plaça per la comarca ha fet que moltes colles d’amics, com una de la Ginebrosa, celebren cada any un dinar, com també grups d’aficionats al ciclisme que fan realidat lo ditxo aquell de “parada i fonda” per a degustar los  plats que prepare ma mare, de la qual són famosos, entre los comensals, los “aus estrelats de l’Alicia” i lo pastel de la casa.

Vull  comentar tamé que durant molts anys los fins de setmana i festius, lo bar se convertie en un “casino menudet” a on, pràcticament la majoria dels hòmens del lloc, s’aparellaven  per a les partides de guinyot tan populars en esta part del Baix Aragó.

I res més, només donar les gràcies a tots los vecinos i als seus antepassats per haver fet possible que lo bar “La Plaza” complixque  los seus primers cent anys.”

L'Alicia a la centraleta005

2 Respostes

  1. És tot un goig poder llegir un article així. Cordialment, Artur Quintana i Font

  2. […] Centenari del bar “La Plaza” de la Codonyera | Lo finestró del Gràcia. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: