Quina calor

(Publicat al Diario de Teruel)

“Quina calor!” “Quina xafogor!” “Aquest estiu es fa molt més llarg que el  de l’any passat.” “Tanta sequera fa que el arbres perdin les fulles.” “Moltes agulles dels pins canvien el verd pel marró i van caient a terra.” Aquestes expressions i altres de molt semblants es repeteixen per tot arreu aquest estiu, pels pobles, per les ciutats, per la platja i la muntanya. Tothom és conscient del canvi climàtic perquè l’experimenta en carn pròpia amb l’excepció de la minoria radical negacionista i integrista. I ara reflexiono: si la majoria de la població es conscient del canvi climàtic a nivell mundial i per tant també els governs i institucions; els seus comportaments, les seves actituds, les ordenances, les lleis, etc., no haurien de ser d’una radicalitat més que destacada en el sentit de fer front a aquest desastre climàtic tan evident? Doncs no, es reuneixen els governs dies i dies per acordar unes quantes mesures, realment minses, i que en els millors dels casos només aplicaran una petita part. La UE aplaça una vegada més la venda de vehicles d’explosió. Cap mesura per abaratir els vehicles elèctrics procedents de la Xina i altres països de l’extrem orient, tot el contrari, forts aranzels per protegir les industries nacionals que segueixen endormiscades. El món segueix cremant carbó i gas tranquil·lament. Els grups defensors de la natura –així es qualifiquen– s’hi manifesten contra els molins i les plaques fotovoltaiques al crit de “renovables sí, però no així”. El “com i on” no és el seu problema. Mentre tant cada cotxe d’explosió llança a l’atmosfera 15 kg de CO2 als cent km, a més de les partícules cancerígenes. Els ajuntaments gasten diners pintant els carrers, obrint carrils bici i prohibint, però no compren autobusos elèctrics. I els jovents, ai els jovents, no els veig massa preocupats pel canvi climàtic. Amb una “birra” o un “cubata” la nit es fa dia. Que em perdonin els jovents més conscients. M’agradaria que les seves protestes i reivindicacions fossin el pa de cada dia. Mai cap persona s’ha interessat per la no contaminació del meu cotxe elèctric, només pels km que pot recórrer sense recarregar-lo o per la vida de les bateries. No anem pas bé i els pins es cremen.   

José Miguel Gràcia