Ens ha deixat José Luís Sampedro

Ahir dimarts, 8 d’abril, es va fer pública la notícia dels traspàs  de José Luis Sampedro, economista, humanista, escriptor i, per sobre de tot, un home bo. Havia mort el diumenge, però la discreció que tant havia caracteritzat la seua vida, va esta present també en el moment de la seua mort. Les seues despulles són ja cendres de futura vida. Els seus escrits, les seues conferències, les classes magistrals i la seua bonhomia són i seran font d’exemple i pensament per sempre.

A finals d’octubre del 2011, amb motiu de la lectura del llibre La ciència i la vida, de Valentí Fuster i José Luís Sampedro, escribia jo el següent: “Si em permeteu un apunt de tipus personal, us diré que conservo un entranyable record de J. L. Sampedro dels temps d’estudiant a l’antiga  Facultat de Económiques de Madrid, allà per l’any 1965. Sampedro era el catedràtic d’Estructura Econòmica de segon curs. Quan entrava a la classe el silenci s’estenia a l’instant, era una glòria escotar-lo. Les seues classes magistrals, més enllà de l’estructura econòmica, sempre hi eren plenes. Les seues paraules van ser un imprescindible substrat per a la meua formació.”

A la fotografia que encapçala aquest post podeu veure el primer llibre, escrit l’any 1959, que vaig tenir del professor Sampedro, era, més o menys, el contingut de la assignatura. El tinc subratllat amb vermell en gairebé totes les pàgines. D’això només fa 48 anys, una estoneta llarga.

Sovint va manifestar José Luís Sampedro que “hi ha dues classes d’economistes, els que treballen per fer més rics als rics, i el que treballen, com jo, per fer menys pobres al pobres”.

Ha mort un “15M” de 96 anys. Segons la seua vídua, Olga Lucas: “Ens va dir que volia beure un Campari, així que li vam fer un granissat de Campari. Em va mirar i em va dir: —Ara començo a sentir-me millor. Moltes gràcies a tots—. Es va adormir i al cap d’un estona va morir “. Fa temps que deia que la mort hauria de ser com un riu que s’endinsa cap el mar. I afegia: “Jo ja noto el regust de mar”.

Gràcies per tot, professor Sampedro!