Menys transició i més transposició

(Publicat al Diario de Teruel)

Que Espanya està submergida en una crisi global —econòmica, social, institucional i ideològica— es un fet indiscutible es miri com es miri. Podríem dir que el model d’Estat establert els anys 70 s’està estripant per les costures, tal vegada mal cosides el 1978, i mai reforçades ni sargides. Del canvis importants a realitzar se n’ha parlat i se’n parla massa i se n’ha fet ben poca cosa, quasi res. Els grans partits polítics i les grans institucions de l’Estat, quan es refereixen als canvis a realitzar, esmenten generalment el passat, el llarg període de 36 anys d’esplendor i de democràcia per allargar-lo, no per canviar-lo. Segueixen encara en la transició, llepant-se les ferides pròpies del temps transcorregut. Els poderosos i els partidaris d’un Estat més centralitzat estan ben cofois amb la situació actual, no desitgen canviar res. Fan ben seu el refrany “no deixis les sendes velles per les novelles”.

Una classe mitjana empobrida i en part desapareguda, una societat amb una pèrdua constant de drets socials i laborals, unes classes passives amb un degoteig permanent del seu poder adquisitiu, uns sis milions d’aturats, una joventut amb minses expectatives de futur, i per arrodonir els problemes, una Catalunya que s’esllavissa d’Espanya cap a la independència, són els fets cabdals d’un Estat que s’esmicola. Tertulians que es repeteixen en diferents mitjans de comunicació, triats amb mestria per alimentar la polèmica, pretenen arreglar-ho tot amb crits o pontificant, mentre el Parlament, un secà d’idees, es mor d’avorriment. Algú sap on és el gruix de la classe intel·lectual espanyola? Quants ciutadans són de debò conscients de tot el que està passant? Reaccionaran?

No parlaré de revolució, paraula que fa por, però sí afirmo que: s’hauria d’invertir l’ordre del que està passant, fan falta unes noves normes de convivència o una gran adaptació de les existents, s’han de canviar les categories dels valors socials, el cos social i polític ha de sanejar les seues vísceres… Una veritable reacció química en els àtoms i molècules de la societat s’ha de produir. Tot això no és més que la definició del concepte “transposició”. Per això dic: menys transició i més transposició.

José Miguel Gràcia