Aragó s’entesta en la TCP

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 31 d’e març del 2012)

“En diverses ocasions m’he manifestat sobre la gairebé nul·la possibilitat d’incloure  la Travessia Central Pirenaica al pla d’infraestructures de la Unió Europea per diversos motius. És més, he escrit també sobre la seua inviabilitat o impossibilitat enfront del Corredor Mediterrani a mig termini, inclús, a llarg termini també. La inversió en el túnel de 50 quilòmetres per travessar els Pirineus és francament molt gran, per tant és més que difícil de demostrar la seua rendibilitat, i a més, el Govern francès mai ha estat interessat en aquesta gran obra. El mes passat, cap govern de la UE va votar a favor d’aquesta travessia sota els Pirineus, amb l’excepció del Govern espanyol del PP. Tinc la impressió que com sabien que no s’aprovaria, en demanar la inclusió de la TCP acontentaven els aragonesos i madrilenys, i suposaven que seria entesa la petició com una banalitat pels defensors del CM. Considerant el que he dit abans i ateses les restriccions econòmiques, com a conseqüència  de la crisi, l’entestament de gairebé la majoria dels aragonesos no anirà més enllà, serà un somni d’una nit d’estiu, una altra Gran Scala. Però el que és més trist que tot un poble, segurament de bona fe i amb el desig de debò de millora i desenvolupament, pugui caure tan fàcilment en el parany del centralisme polític —estructura vial radial— que tant de mal ha fet a tota Espanya. Jo em pregunto i pregunto a qui em vulgui escoltar: ¿quin tipus de desenvolupament —mercaderies o industries— pot venir a Aragó de Madrid? No podria succeir l’efecte invers en xuclar possibilitats aragoneses cap al km cero? Mentre tant, Aragó deixa perdre possibilitats de convertir-se en el nexe d’unió i centre logístic vertebrador del Cantàbric i el Mediterrani, fonamental per construir la racional xarxa viaria de comunicació d’una Espanya estructurada amb criteris econòmics i no pas polítics, oblidant-se per sempre de la concepció centralista decimonònica. El futur de progrés d’Aragó no vindrà pas de l’altiplà castellà. No entenc la facilitat que tenen els polítics aragonesos de vendre a la ciutadania plans i projectes incoherents o irrealitzables. I a més, quan no es realitzen, ningú els carrega al compte d’aquells que els han hissat com a senyera.

                                                                                               José Miguel Gràcia”